Tot allò dissenyat es troba en connexió amb tots aquells imaginaris que el conformen, és per això que la cultura tipográfica en certa manera és un reflex del context i per tant és en aquesta que hi trobem pistes del que està succeint en el nostre entorn. Per aquest motiu, ens hem centrat en aquesta cultura per construir parts del blog, utilitzant les tipografies que estan associades a un gènere concret i que de tanta repetició, en aquest cas visual, fa que relacionem de manera directa una tipografia al com llegim la identitat d’una persona. També volem exposar com aquestes relacions exerceixen una violència fruit de la suposició i la presa de decisions externa a un propi subjecte.

Al llarg de tota la nostra vida hem anat veient diferents tipografies acompanyant imatges, anuncis, en texts, articles, i inclús indumentaria com ara samarretes o material escolar. Mica en mica, certes tipografies s’han anat encasellant en recorreguts associats a gèneres concrets i més concretament, dividides en dos grans sacs: homes i dones. Per exemple, en l’imaginari col·lectiu, les tipos d’home han de ser rectes, sans serif, regular (sense cursiva), en majúscula, i en negreta. Un exemple clar podria ser ARIAL, impact, …

Pel que fa a l’altre gran sac, les dones, ens trobem amb tipografies fines, estirades, normalment serif, i en molts casos que siguin italic (cursiva), i en minúscula. Exemples que podem trobar son: caveat , EB Garamond, Amatic SE, Bradley Hand ITC…

Queda en evidència el com les tipografies associades a allò masculí son aquelles més serioses, neutres fent referència als estereotips relacionats amb aquest primer grup. Per altra banda, les tipografies relacionades amb el que està entès com la figura femenina son menys llegibles i funcionals donades de la mà d’allò més decoratiu o divertit.

Un cop hem entès el disseny en clau de potencial constructor de patrons socio culturals, podem entendre l'empremta que pot haver deixat i que hem de resseguir per començar un procés de des-aprenentatge.

Desnaturalitzant els conceptes de neutralitat o transparencia en el disseny, camp en el que estem immerses, ens dóna peu a explorar allò que tenim integrat i entendre-ho de nou des d’una mirada més inclusiva i allunyant-nos de com allò masculí ha estat sempre associat a una falsa neutralitat.

És en aquest “obrir la mirada” que es comencen a veure grisos tapats pel blanc i el negre gairebé cosits en la nostra manera de veure i mirar.

TIPOGRAFIES